Benutzer:Tindilis

aus Wikipedia, der freien Enzyklopädie
Zur Navigation springen Zur Suche springen

La Dlieja de pluania Urtijëi te Gherdëina ie na dlieja romana-catolica te Urtijëi. Chësta dlieja ie cunsacreda ala cumparida dl seniëur (6.Jené) y al sant Urtijëi de Augsburg (4.lugio).

Storia[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

La dezijion per l frabicat nuef ala fin dl 18. secul sun l Bugon-col te Urtijëi a fat che la populazion se stritova per plu giut. Dantaldut i abitanc dl cianton a ulù che la dlieja resta sun curtina dlongia la dlieja d' Anna. L tirolesc njenier Joseph Abenthung de Götzens a avisa i lëures de costruzion dal ann 1792 nchin al ann 1796. Tl ann 1797 iela unida cunsacreda dal vëscul de Persenon Karl Franz de Lodron. La cupula dancà y la trëi cupules tamez ie unic depëntes dl academich depenjadëur Franz Xaver Kirchebner y da si fra Ujep. 1870 univa autra pitures tl presbitere dl pitëur de Persenon Josef Barth, l plu vedl, depënt. I auteresc da na pert tla cësa granda ie a man drëta l autere de Maria do l proiet dl architet J. Schneider de Minca y a man ciancia l autere de Ujep do l dessëni dl bulsanin architet J. Überbacher. La stazions dla via crucis blandedes de sas ie n lëur de Ferdinand Demetz y Franz Tavella. I 16 depënc de viere de scipa prejentea i 12 apostuli y tla Cuer-Gejù capela l sant Giuani Batista, la sant Anna y tla capela dl Rosar Gejù y Maria. 1905/07 univa la dlieja per doi navedes latereles, a man drëta la Cuer-Gejù capela, a man ciancia la capela dl Rosar, do l proiet de Josef Rifesser-Stufan ngrandida. 1983 univa la dlieja cun n nuef 1600 m2 gran scintla tët fat ora dl lën di leresc, tla zorga cun scialdi grumon lëures de derturazion, curì.

Permò tl 1985-1986 pudova la capeles dla pert unì depëntes da Sebastian Pfeffer cun grumon afrësc.

La cuntestà nuova rafigurazion (2009) dla porica

L orgun[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

1798 univa l prim orgun de Benedikt Griesser y Michael Schultes de Ottobeuren cun 23 reghistri costruì. Tl ann 1910 ie stat costruì n nuef orgun dala firma Behmann dl Voradlberg cun 25 reghistri dl priesc de 2200 crones. Tl ann 2010 ie stat costruì n nuef orgun cun 2000 roles dl orgun da Pirchner de Steinach dl Brenner y ai 17 de auril dal vëscul Karl Golser cunsacrà. L nuef orgun a na tratura dut mecanich, cun 31 reghistri. La lunghëza dla pipes dl orgun ie da 2 zentimetri nchin a 5 metri. L a custà, cun l fé su da nuef dla dlieja che messova vester, 682.175 €, de chëi ie stat paiei n terzo da dunfiertes privates. Ai 14 de jené 2011 fovel tla dlieja n cunzert cun Olivier Latry,urghenister dla Kathedrale Notre-Dame de Paris, cun la cumposizion de Boëly, Dupré Jean Langlais, Gaston Litaize, Alain, Duruflé y la mpruvisazions de Latry nstës.

Urghenistri de Urtijëi[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Giuani Batista Ploner, pere de Mathias (nchin 1785)
  • Matie Ploner (1785-1800)
  • Bepo Mahlknecht (1800-1842)
  • Bepo Metz (1842-1902)
  • Engelbert Ploner (1908-1914)
  • Ernst Purger sen. (1914-1918)
  • Johann Franz Moroder de J.B. (1919-1922)
  • Ernst Purger ju. (1923-1924)
  • Maria Moroder des J.B. (1924-1932)
  • Franz Vinatzer sen. (1932-1973)
  • Theodor Rifesser (da 1973)

Aredamënt ntern[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Grum de scultures sacres dla dlieja ie unides fates da artisć dl luech ti ultimi doi seculi.

Raida Virtuela[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Na vijita virtuela dla dlieja y de l aredamënt ntern ie sun la descrizion de commons de chisc chedri sun la Imagenotes dac.


Artisć de Gherdëina[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Chisc artisć de Gherdëina a juda per la aredamënt dla dlieja.

Johann Dominik Mahlknecht[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

La statues di vangelisć de J.D.Mahlknecht ie stac scinchei dala dlieja dl luech ntëur al 1859. La statues urigineles de ghips ie sun la seves dl presbitere. A sant Johannes univa, ntan l lëur de derturazion dla dlieja, 1870 tëut ju l cë y fat da nuef.

Josef Moroder-Lusenberg[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Ludwig Moroder[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Johann Baptist Moroder-Lusenberg[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Jakob Crepaz[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Autri Artisć (surtimënt)[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Dliejes filieles y capeles[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Leteratura[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

  • Franz Anderlan: N pue de storia dla dliesha de Urtishëi. Calënder de Gherdëina 1915. S. 73-75. (Ladinisch).
  • Friedrich Moroder, Eduard Moroder: La Dlieja de San Durich a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 1972. Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1971. S. 36-46.
  • Leo Moroder: La dlieja de San Durich de Urtijëi cumededa su y depënta da nuef. Calënder de Gherdëina 1985. Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1984./S. 35-41.
  • Margareth Runggaldier Mahlknecht, Karl Mahlknecht: Urtijëi te Gherdëina – Dliejes y stories dla dliejes. Test- y documentazion di chedri. Athesia editëur, Persenon 1992.
  • Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Val Badia. Gherdëina. Val de Fassa. Buchenstein. Ampezzo. Editëur: Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martino in Badia/San Martin de Tor (BZ), 2003. Plata 186-194. ISBN 88-8171-044-7
  • Karl Gustav Mahlknecht: Festa di 200 ani dla cunsagrazion dla dlieja de San Durich. Calënder de Gherdëina 1998 . Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 1997. S. 37-41.
  • Alex Moroder: 100 ani capeles dla dlieja de Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2007. Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 2006. S.71-73.
  • Theodor Rifesser: Orgun nuef per la Dlieja de S. Durich a Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2010. Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi 2009. S. 149-154.

Einzelnachweise[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Weblinks[Bearbeiten | Quelltext bearbeiten]

Commons: Tindilis – Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
  • Eintrag im Monumentbrowser auf der Website des Südtiroler Landesdenkmalamts